dijous, 31 d’octubre de 2013

Torneig #DL3F: Rosa

Portava més de mitja hora intentant arrencar el DeLorean sense èxit, fins que va caure en un petit detall: Liv Shampoo havia robat tota mena d’esportius estrafolaris, tot i que mai s’hagués imaginat que fugiria de la bòfia en aquell trasto rosa.
«Rosa», va pensar. La solució per fer el pont al sistema elèctric del cotxe també seria rosa: duia el vibrador carregat a la bossa. Liv s’estremí de plaer quan el motor arrencà amb un brogit encabritat, submergint-la en un calidoscopi de sensacions humides.
Havia fixat la data: “20 d’agost del 1335, Egipte”.
Tot d’una, els fars del vehicle il·luminaren una cambra mortuòria en penombres. Sarcòfags, terrisses i quadrigues atapeïen la sala. Decidida, es va treure el xiclet de la boca i el va enganxar al canvi de marxes; es va calçar unes sandàlies i va sortir a explorar. Caminà entre atuells decorats, estàtues de soldats vestits amb armadures d’or, però el que més li cridà l’atenció va ser l’estàtua que duia una llarga túnica ratllada, subjectada al coll per una cinta. Es visualitzà vestint aquella majestuosa peça de roba. I se la va emprovar, així vestida no cridaria tant l’atenció. Va buscar corrents un mirall i quan el trobà, després de netejar-ho amb una altra túnica, es contemplà embadalida. Estava realment potent.
«Això no m’ajudarà a sortir», va aturar-se. «Pensa, Liv, pensa…», es digué mentre la imatge del mirall començà a distorsionar-se.
Amb pas solemne es va decidir a resoldre els paranys amagats en aquella piràmide i sortir a buscar aquell marrec d’en Tutankamon. La nit queia sobre el desert. Un ventijol suau l’acaronà. La llum d’unes torxes i una música embriagadora orientà les seves passes. Mentre caminava, va veure un llum al cel més brillant que cap altra estrella i que s’anava fent cada cop més gran. La música que provenia d’un campament proper a la riba del Nil es transformà en un cor de laments que entonava una salmodia hipnòtica. Liv se sentia cada cop més atreta cap a aquelles veus, i no podia deixar de mirar aquella llum que se li acostava. El cap li ballava. L’atracció que sentia li impedia aturar-se. Duia la túnica reial i tothom li feia reverències. Era inevitable participar en la cerimònia. Una munió de mans desitjoses la portà fins l’origen del focus enlluernador, que ara havia aterrat. Nubis i egipcis es postraren per igual.
Un home amb un estrany casc de falcó se li acostà. Quan parlà, la Liv va veure que no era un casc, era el seu cap. No ho va poder evitar, va treure el mòbil de sota la túnica i va fer una foto. Llavors, van pensar que era una bruixa vinguda del més enllà. L’home, en veure el flash que sortia d’aquell estrany aparell, es va agenollar davant la Liv, que amb un nus a la gola, l’observà. L’home falcó un cop refet, va posar-li una urpa damunt el front. Els pensaments de la Liv es van fondre amb els del viatger estel·lar.
De sobte el déu Ra sentí la necessitat de tenyir-se les plomes perquè no se li veiessin les arrels. La Liv va fer sortir el sol. Ra, déu del Sol havia trobat la seva deessa. Liv portà de la mà al déu fins el DeLorean rosa. Junts polsaren el botó d’ignició a l’atzar.

20 d'agost, 2013


Autors:
Sergi G. Oset
Hugo Camacho
Mark Olsson
Miri Quatre
(Doc's)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada