dissabte, 26 d’octubre del 2013

La proposta #01Z

En aplicació de la proposta #01Z, es confinava els infectats a l’illa de Manhattan: s’establia el primer centre de prevenció de la plaga. No tots els habitants de l'illa havien estat previnguts a temps i les famílies amb menys recursos hi quedaren atrapades. Entre aquesta gent hi havia l'Ulrich, un jove que no s'imaginava la gravetat de la situació. La proposta #01Z l'havia agafat desprevingut.
Ulrich mirava a  una de les joves mercenàries que imposava la proposta #01Z, a cop de porra, a tot aquell que intentava llançar-se a l'aigua. La coneixia, era la Noe, la vigilant. Però en aproximar-s'hi, ella el va rebre amb un fort cop a les costelles. No va sentir cap dolor. Aleshores, una sospita es començà a forjar dins seu. S'estava convertint en un zombi? Realment, la Noe començava a semblar-li suculenta.
La metròpoli honorà els herois caiguts a la batalla de Nova York. Al Central Park erigiren les estàtues de Foc Nocturn i el Capità Bit.  Però no tothom veié amb bons ulls que s'aixequessin aquells monuments i un grup de gent havia decidit passar a l'acció. Era un monument al genocidi. 
Els zombis començaren a organitzar-se. Ell cada cop tenia menys idea de quin bàndol era. Malgrat ignorar-ho, el seu futur era clar. Els monuments del #01Z ocupaven tot el camp visual d'uns ulls adolorits i amb llàgrimes de sang. Ulrich pujà dalt del cap de l'estàtua del #01Z. La cama que menjava era una mica dura, però el sol que es ponia li féu oblidar la gana.
Pistolers cercant carnassa, pires fumejant, carn socarrada. Les colles de nerds reclamaven les avingudes com els seus vedats de caça. I si algú havia pensat que la guerra havia acabat, anava ben errat. Els morts vivents tornaven a reagrupar-se, sedegosos de sang.
De sobte, un crit es va sentir entre els edificis, però no era una sola veu. Eren milers. I només deien una paraula...
El pla #01Z havia estat un fracàs. Els escassos supervivents refugiats als arbres de Central Park, ja havien caigut sota l'abraçada zombi.
Els pitjors rumors es confirmaven. Una flota de pasteres improvisades salpava de les costes de Florida en direcció a Cuba fugint dels zombis. A la frontera amb Mèxic, els càrtels de la droga assumiren la defensa del mur que havia servit per no deixar-los passar cap al nord.
Ulrich mirava els cartells del #01Z amb un somriure estúpid mentre s'enfilava a la reixa. Un record fugisser del que deixava enrere. Ulrich es va enganxar al filat els budells sangonosos. Va tastar-los  amb  parsimònia, mentre s'entretenia amb la lectura  del #01Z. Un bon àpat.
Els analistes de la CIA i de l’FBI deien que era segur viatjar a la zona zero. S’equivocaven. Obama esdevingué el primer president zombi. 
A pesar de l'efectiva acció del pla #01Z, la població americana encara visqué durant un temps amb el temor de ser atacat pels morts vivents.  Aquesta era la seva propaganda. La carn fresca començava a ser escassa i per aquest motiu decidiren, com sempre, exportar el seu model. Hollywood activà la seva maquinària i els zombis començaren a ser protagonistes.


Juny, 2013


Autors: 
Sergi G. Oset
Hugo Camacho Cabeza
Ferran d'Armengol
Alícia Gili Abad
Edgar Cotes Argelich

4 comentaris:

  1. Una bona aposta que hem de fer créixer entre totes i tots.

    ResponElimina
  2. Gràcies per tota la feina de muntar el blog i la voluntat de recollir en un sol lloc tots els relats com en un arxiu.
    Per cert amb #01Z vam fer un bon relat Z. ^_^

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Sergi, tard o d'hora els teníem de tenir recollits d'una manera o d'una altra :) I tens raó, m'encanta aquest primer relat :) Ens veiem per Twitter ^_^
      Edgar

      Elimina