dimecres, 20 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: De dracs, princeses i cavallers (Equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         Els dracs no ho entenien. Només havien devorat mitja ciutat i cremat la Torre Agbar... Ni que haguessin incendiat la Sagrada Família! Van començar a arribar cavallers de tot arreu, armats amb llances i espases de plata, disposats a defensar el que quedava de ciutat. Però en veure que els dracs parlaven entre ells i semblaven ser molt més intel·ligents que els humans la majoria van fugir. N'hi havia de tots colors, eren tal com els  pintaven els nens.
“Com ens poden odiar tant?”, es preguntaven els dracs.
La lluita era ferotge, fins que la dona dels cabells llarg va fer sonar un xiulet d'ultrasons. Els dracs s'amagaren a la mansió maleïda. Però allà dintre els dracs no estaven sols. Algú més s'amagava entre aquelles parets i no semblava estar de bon humor.
El senyor dels dracs somreia. Aquells beneits no sabien què els esperava. La torre començà a llampegar. Aquest donà explicacions.
—Per què sou éssers maleïts? Per què sou perseguits per cavallers armats? Escolteu! Els humans no ens entendran mai, creuen que som l'enemic. Ells són vius perquè nosaltres els deixem, estan en perill d'extinció! Tenen por!

A la porta milers d'homes amb torxes perseguien una quimera. A dins els dracs preparaven una via d'escapada. I es van escapar, els dracs van decidir deixar sols als inútils humans. Tornarien quan ja no els recordessin i acabarien amb tots. El futur de la humanitat havia quedat decidit, però al senyor dels dracs ja no li importava. No es mereixien res! Des d'aleshores, els dracs només surten quan hi ha alguna princesa pel mig... i algun cavaller disposat a lluitar per ella!

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Alícia Gili Abad
M. Monsterrat Medalla 
Glòria Tudela Galbis
Miri Quatre
Tere SM
(Equip #33LF)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada