dilluns, 18 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: Els quatre excursionistes (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         En el poble es parlava de l'estranya desaparició de quatre excursionistes que havien acampat en un prat a tocar del vell casalot. El pànic s'escampà quan quatre siluetes empalades en quatre estaques es deixaren veure entre la foscor nocturna. Automàticament tothom sospità d'ells i això suposà un gran error perquè desvià l'atenció de l'autèntic torturador. Els quatre tenien un somriure forçat, com una ganyota malèfica, que espantà a la policia científica. A la cuixa dreta, a foc, un drac. Havien pentinat la mansió de cap a peus, sense resultat. Estava abandonada. Tanmateix, la clau de tot havia de trobar-se allà!
         Els quatre fantasmes dels empalats observaven els policies donar pals de cec, però no els podien indicar qui els havia mort.
De sobte un gos policia començà a bordar a tocar de la llar de foc, i una agent va observar que corria aire en acostar-hi una espelma. Era un passadís secret! Decidiren investigar què hi amagava. No van donar crèdit al que van veure. Una petita sala amb un taüt... La sala semblava anar encongint-se cada vegada més del petita que era, amb aquella taüt plena de pols al mig. Hi hauria alguna cosa?  Res, el buit. El taüt era la porta al pou d'un més enllà buit! Els fantasmes dels empalats eren dins, ajaguts, a punt de lliscar-hi. En aquell moment van ser visibles per als policies que van veure com lliscaven dins el pou. Quedaria el misteri sense resposta? Els excursionistes, assenyalats pel fum i la pols, com si d'un dit es tractés, foren engolits pel taüt. Tots eren un: botxí i víctima.
El gos policia es va quedar sol i sense entendre res. Va udolar en abandonar el corredor i, veient-lo tancar-se, va fugir cap el bosc.

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Cristina Boldú
Edgar Cotes i Argelich
(Equip #00LF)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada