dilluns, 11 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: Dolçor (Equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

Pocs s’atrevien a acostar-s’hi, ni tan sols el bestiar, que girava cua en veure el cartell de l’entrada d’aquell camí sense asfaltar. Però, sempre hi havia l'ésser curiós, amb ganes de trencar tòpics. Aquell que estava massa encegat per la set d'aventures. Havia sortit més aventurer que mai i a mesura que s'acostava a la mansió, el cor li bategava amb més força. Suava. Caminava ajupit, la por dins el desig de saber, decidit a infiltrar-se dins l'ànima de l'indret maleït. Arribava vora la tanca de ferro. Amb tremolor a les mans, s'atreví a posar-ne una damunt la tanca. Un calfred recorregué el seu cos i va estar a punt de convertir-se en un ornament més del ferro forjat de l'entrada. En Limburg entrà i avançà, tres passes. Immediatament va desaparèixer.
O això li va semblar al nen que ho mirava tot des de fora de l'edifici mentre llepava una estranya piruleta que tenia ulls i boca. Tenia bon gust; però encara més, la dolçor de la venjança... En veure en Limburg desaparèixer, el nen va esbossar un somriure maligne. Havia aconseguit que l’home —com a mínim— entrés a la mansió maleïda. Frisava per saber tot el que li esperava allà dins. El nen xuclava amb desfici mentre els seus ulls seguien  la figura fosca i somreia. La piruleta també somreia, i els seus ulls de caramel empaitaven els foscos del nen, que pronosticaven la desgràcia de l’home si tot anava com el nen havia preparat. Quan va veure que Limburg havia tornat a aparèixer i somreia va llençar la piruleta al terra.
—Ja era hora!— li va etzibar.
I en Limburg, sorprès, donà un pas, trepitjant la piruleta, se'l mirà i preguntà:
—Fill?


8, 9 i 10 de novembre, 2013


Autors:
Mark Olsson
Glòria Tudela Galbis
M. Monsterrat Medalla
Marta Pérez Sierra
Alícia Gili Abad
(Equip #33LF)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada