divendres, 13 de desembre del 2013

#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

La rosa desclosa
mai més pot florir.
La rosa enclosa
ben aviat es pot marcir.
Ambdues poncelles, mort
acabaran per esdevenir.

Creia que era poetessa
per fer poemes,
però era poetessa
per fer poetes.

Hi ha noves estrelles en el cel tot blau,
Joana i Mandela, poemes de pau.

"T'espero i sé que vindràs" quan cerqui mots per entendre'm. Definir-me o regalar-me. Sé que et trobaré assegudeta en el punt d'una

Cireretes als ulls, et somric embadalida, nit de sal, t'adormiràs i voldràs els núvols, xaiets de color rosa, així que despertis de nou.

Respiro el teu aire i sento que sóc carn, part de la carn que ens uneix, de la veu que ens agombola, de les passes que ens duen a demà.

Era un gran general, va conquerir imperis, sols en la vellesa, tot mirant els seus rosers, es veié com el millor home, amant de l'amor.

He desat les paraules en cristalls de fina textura, les he guardades per a tu, per quan no estigui al teu costat, les puguis viure tu.

Respiro les paraules que ens fan ser el que som, llegeixo els rosers i els flairo, cal estimar tot allò que és bell, i fer-ho tangible.

Rebem ecos d'estrelles mortes
i en la seva llum un rastre del que ja no és.
Fantasmes il•luminen el nostre camí cap a l'extinció.

Velles llums ens fan companyia.
Clarors enlluernen el camí.
Pau i via fora.

El rellotge parla de silencis, un paper esquinçat plora en terra i una pols de comiat trenca l'alba, il·luminant els llençols buits.

El jardiner poeta plantava Maria Lluïsa, per tal que la seva fragància amarés els seus versos i aquests esdevinguessin perennes.

S'han alineat les estrelles
i pels portals vénen éssers
d'un altre temps,
d'un altre espai.
Tornarem a morir:
és el seu regnat.

Més enllà de les fronteres,
 les muntanyes i les valls
 més enllà de les estrelles...
 Més enllà sonen poemes
 de na Joana Raspall.

L’ase i el tractor, de llaurar, de pluja i de fred n’estaven farts. Es van fer músics. Ara, per pobles i festes els escoltareu cantar.

Els carrers es pentinen de mort
amb els famolencs ben impacients
que esperen amb gran conhort
poder saciar la gana latent.

Aquest Nadal, seré poema.
Aquest cap d'any, seràs cançó
i farem fora les penes:
Nadal, cap d'any, tu i jo.

Era de nit, en dansar semblava que els ceps se’ns empeltaven a les cames i ens creixien gotims dels cabells. Sang i saliva adolescent.

Com un punxó esmolat
els rastres d’ahir claven els oblits a la sorra
entre dunes de temps
i s’esvaeixen grisos darrere el teu comiat.

Un comiat inesperat
una abraçada transparent.
Les mans calçades
dins unes butxaques buides.
Una mirada plena d'alcohol a mitjanit.

Fuet, tomàquet, oli i sal
sembla poc tan bon menjar
res millor podreu trobar pel plaer ric ser no cal.
Massa típic podreu dir
ni modern ni original
però sens dubte no fa mal
penseu, per mi, es gaudir.

Amaga la fortuna la boira
De la que dels revivents vol fugir.
Estima el viure la jove Moira,
Del ferest plor, pot valor sorgir.


Ja sento la crida
cap a les profunditats
del Pare Dagon
i la Mare Hidra.

L’estany està silent, oblidat. Antany, estols d’ocells hi anaven a abeurar. Ara ja no hi juguen els nens, i els ocells passen de llarg. Núvols negres descarreguen pels camins enllotats, els carruatges obliden passar-hi, els homes viuen el dol de la mort. El plor d’un nadó, un crit a la fondària del bosc. Les fadrines tremolen davant la llar de foc. És el dol de la mort. Les garses grallen cridaneres, a les vores del camí del riu, l'aigua bruta baixa lenta, els peixos fa temps van fugir. Peus bruts de fang, a les mans, unes gotes de sang. A les galtes, restes de sal, doncs ja no hi ha res pel que calgui plorar.

Quina insistència el temps! De nou el conte de la besada, la frontera blanca de la mossegada. De la poma adormida a la poma enverinada. De la blancor de la neu, al gust de la fruita madura, que si el príncep no s'atura, nans meus tampoc no hi aneu. Vull seguir adormida si sols em pot despertar un bes. Vull la mirada, si he estat jo la que ha fet l'esforç d'obrir els ulls. Gaudeixo l'esforç de besar-te on el desig no t'he espera, i desennuegar-te tota de plaer, per veure't aquella mirada errada.


Com a petjades a la neu,
el blanc d'un estel fugaç
solca profund el cel fosc dels records.

6, 7 i 8 de desembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Sergi G. Oset
Marta Pérez Sierra
TereSM
Miri Quatre
J. M. Vidal-Illanés
Ferran d'Armengol
Glòria Tudela Galbis
Edgar Cotes Argelich

divendres, 6 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: La ferum (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             A poc a poc les plantes anaven morint al voltant de la casa. Una flaire estranya arribava fins el poble. Quan el vent baixava per la gorga del riu, res ni ningú gosava posar un peu en el carrer. Una depuradora d'aigua feia menys ferum. Aquella mala olor anava augmentant cada dia, fins i tot algú es va desmaiar. Van ser molts els valents que es van unir per investigar. Malauradament tots queien malalts per morir poc després. Un d'ells, però, semblava immune a la pudor. Potser era un dels maleïts? La ferum es ficava dins la pell, arran dels sentits i destruïa, primer les sensacions, després el seny. Però ell coneixia la procedència d'aquella intoxicació. Carregant-se del poc seny que li quedava, va encaminar les seves passes fins el soterrani de la mansió i va descobrir què era el que acusava aquella pudor maleïda i corrupta: una criatura deforme i voluminosa ocupava tot l'espai. Se li va gelar la sang al supervivent en sentir gemegar a la bèstia:
             —Papa!!


29 i 30 de novembre i 1 de desembre, 2013


Autors:
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Hugo Camacho
Cristina Boldú
(Equip #55LF)

dijous, 5 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: La venjança de Cthulhu (equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             William F. havia investigat anys enrere el clan dels McQuincy. Potser descobriria un secret sobre la casa i sobre el bosc negre. Isaïes McQuincy va fer fortuna amb el tràfic d'esclaus a Cuba, i els fills, amb el contraban d'alcohol en temps de la Prohibició. El nét havia volgut innovar i havia provat fortuna amb les piulades, però com fer negoci amb lletres que no existien més enllà de la xarxa?
             Tanmateix, ben aviat descobriria la manera. Un home vell i barbut trucà a casa seva. Li proporcionava l'encanteri adient per la causa. El noi dubtava molt que aquell home del segle passat tingués  idea de què anava, tot allò. Malgrat tot, se l'escoltà. Una combinació precisa de lletres al telèfon causava l'efecte hipnòtic que atreia els escollits fins al bosc que amagava un tèrbol secret.
             —REⱭЯUM, REⱭЯUM –repetien els acòlits, en una lletania que, in crescendo, esdevenia un mantra que s’apoderava de les seves voluntats.
             El nano però no sabia pas que fer amb els acòlits, ell el que volia era buidar les seves comptes corrents. Llavors s'adonà de què no eren acòlits, sinó profunds. I cridaven al seu amo i senyor, Cthulhu. Aquest, però, no es dignava a aparèixer. Cthulhu estava massa ocupat en altres afers, aliens totalment als que sempre havien cregut cegament en ell. Traïció?
             Aleshores una pluja d’ocells morts guarní les branques dels arbres que ploraven saba roja. Presagis de malaurança. El bosc es marcia. Aranyes, mussols, i granotes plovien com  una plaga bíblica. El cel s'obria, i es trencava sobre els seus caps i els acòlits reien.
             El noi es fregà les mans: enmig d'aquell desori, potser podia aprofitar la informació donada per l'home del segle passat. Peter McQuincy anà al bosc negre i amb la informació que havia obtingut de William F., conjurà Cthulhu que li transferí el seu poder. La combinació lletres provocà que tothom es veiés obligat a seguir-lo a ell... I així, s'oferí a alliberar-los, previ pagament en metàl·lic.
             —Unes quantes preferents i sereu lliures de la influencia satànica —digué.
             Però, no els previngué del control bancari.
             Cthulhu no acceptà l'estafa als seus servidors i decidí fer una visita a la Terra. Peter McQuincy no sabia on s'havia ficat...


29 i 30 de novembre i 1 de desembre, 2013

cthulhu wallpaper

Autors:
Sergi G. Oset
Josep Manuel Vidal-Illanés
TereSM
Alícia Gili Abad
M. Montserrat Medalla
Edgar Cotes Argelich
(Equip #33LF)

dimecres, 4 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: Un Bloody Mary (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             Deien que els quatre joves que hi vivien no sortien mai de la finca. De totes maneres, la bústia estava plena de propaganda. Això no va fer dubtar al detectiu Spencer. El pagaven per trobar on era aquella noia i les pistes el portaven fins allà. Va trucar al timbre de la casa. No el van respondre. Va decidir agafar el pom i la seva mà va quedar completament socarrimada. una flaire forta, espessa i pudent impregnava l'aire. Costava respirar. La porta era tancada i barrada. Allà ja no hi podia viure ningú. Malgrat el dolor a la mà, havia de continuar. Va fer una volta a la casa fins que va trobar l'entrada al soterrani. El pany era fàcil. Es tapà el nas amb un mocador i entrà. La humitat es calava fins al moll de l'os. Una munió de ratpenats va sortir de dins. L'esperaven amb un somriure tenebrós i un banquet servit en una taula il·luminada amb espelmes. Tot plegat força fantasmagòric.
             —Que voldràs? —li preguntaren amb veu ronca.
             —Només respostes —va respondre a l'aire fosc— Bé, i ja de pas, què tal un Bloody Mary?
             Algú va anar cap a ell i tot d'una va sentir unes dents al coll.
             —No tenim suc de tomàquet pel còctel, però la teva sang servirà.
             Eren vampirs! Se'ls va treure del damunt amb un gir ràpid i va mostrar un feix d'alls.

             "La pudor que haurà agafat la gavardina", pensà.

29 i 30 de novembre i 1 de desembre


Autors:
Miri Quatre
Mark Olsson
Glòria Tudela Galbis
Francesc Barrio
(Equip #00LF)


diumenge, 1 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: Els Caçadors Obscurs (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

Els escriptors maleïts, els deien. Entre les muses corria el rumor que les que s'hi deixaven caure mai no en tornaven. Per això, les muses decidiren requerir l'ajuda dels caçadors Obscurs. Però, per on començar? Van parlar amb la vella padrina i les hi va ensenyar a fer el ritual d'invocació dels Caçadors. El problema era l'ingredient principal: alia obtenir sang d'un llop blanc, una criatura admirada i protegida per les muses. Però, si volien obtenir l'ajuda dels Caçadors Obscurs...
Melpòmene, la musa més severa, decidí actuar ella mateixa. A diferència de les seves germanes, ella odiava els finals feliços. Es dirigí al Palau de l'Hivern, el cau dels llops blancs, pensant d'enganyar al Rei i arrabassar-li la sang. Amagada a la roba duia una espina amb punta enverinada,  que només amb una punxada de res et paralitzava les extremitats i restaves indefens.
El consell dels escriptors en sentir que les muses els volien abandonar, es vingué avall. No entenien que no les necessitaven.

Melpòmene arribà amb la sang del llop blanc. Cap de les muses demanà d'on l'havia tret, es miraren entre elles i iniciaren el ritual. Cants malèfics, paraules en un idioma ja oblidat i un pentacle al terra dibuixat amb la sang. Començà la invocació. No va trigar massa a veure's l'efecte del sortilegi. La mansió va ser sacsejada per un terratrèmol. Les muses segrestades sortiren de les masmorres. Des les esquerdes del terra sorgien tenebroses criatures, éssers llefiscosos que acudien a la crida. Eren els Caçadors Obscurs!

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Francesc Barrio
Josep Manuel Vidal Illanés
Alícia Gili Abad
TereSM
Edgar Cotes Argelich
(Equip #55LF)