Ningú no
volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret
maleït.
H. P. Lovecraft
A poc a
poc les plantes anaven morint al voltant de la casa. Una flaire estranya
arribava fins el poble. Quan el vent baixava per la gorga del riu, res ni ningú
gosava posar un peu en el carrer. Una depuradora d'aigua feia menys ferum. Aquella
mala olor anava augmentant cada dia, fins i tot algú es va desmaiar. Van ser
molts els valents que es van unir per investigar. Malauradament tots queien
malalts per morir poc després. Un d'ells, però, semblava immune a la pudor. Potser
era un dels maleïts? La ferum es ficava dins la pell, arran dels sentits i
destruïa, primer les sensacions, després el seny. Però ell coneixia la
procedència d'aquella intoxicació. Carregant-se del poc seny que li quedava, va
encaminar les seves passes fins el soterrani de la mansió i va descobrir què
era el que acusava aquella pudor maleïda i corrupta: una criatura deforme i
voluminosa ocupava tot l'espai. Se li va gelar la sang al supervivent en sentir
gemegar a la bèstia:
—Papa!!
29 i 30 de novembre i 1 de desembre,
2013
Autors:
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Hugo Camacho
Cristina Boldú
(Equip #55LF)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada