En aplicació de la proposta #01Z, es confinava els
infectats a l’illa de Manhattan: s’establia el primer centre de prevenció de la
plaga. No tots els habitants de l'illa havien estat previnguts a temps i les
famílies amb menys recursos hi quedaren atrapades. Entre aquesta gent hi havia
l'Ulrich, un jove que no s'imaginava la gravetat de la situació. La proposta
#01Z l'havia agafat desprevingut.
Ulrich mirava a una de les joves mercenàries que
imposava la proposta #01Z, a cop de porra, a tot aquell que intentava
llançar-se a l'aigua. La coneixia, era la Noe, la vigilant. Però en
aproximar-s'hi, ella el va rebre amb un fort cop a les costelles. No va sentir
cap dolor. Aleshores, una sospita es començà a forjar dins seu. S'estava
convertint en un zombi? Realment, la Noe començava a semblar-li suculenta.
La metròpoli honorà els herois caiguts a la batalla de
Nova York. Al Central Park erigiren les estàtues de Foc Nocturn i el Capità
Bit. Però no tothom veié amb bons ulls que s'aixequessin aquells
monuments i un grup de gent havia decidit passar a l'acció. Era un monument al
genocidi.
Els zombis començaren a organitzar-se. Ell cada cop tenia
menys idea de quin bàndol era. Malgrat ignorar-ho, el seu futur era clar. Els
monuments del #01Z ocupaven tot el camp visual d'uns ulls adolorits i amb
llàgrimes de sang. Ulrich pujà dalt del cap de l'estàtua del #01Z. La cama que
menjava era una mica dura, però el sol que es ponia li féu oblidar la gana.
Pistolers cercant carnassa, pires fumejant, carn
socarrada. Les colles de nerds reclamaven les avingudes com els seus vedats de
caça. I si algú havia pensat que la guerra havia acabat, anava ben errat. Els
morts vivents tornaven a reagrupar-se, sedegosos de sang.
De sobte, un crit es va sentir entre els edificis, però
no era una sola veu. Eren milers. I només deien una paraula...
El pla #01Z havia estat un fracàs. Els escassos
supervivents refugiats als arbres de Central Park, ja havien caigut sota
l'abraçada zombi.
Els pitjors rumors es confirmaven. Una flota de pasteres
improvisades salpava de les costes de Florida en direcció a Cuba fugint dels
zombis. A la frontera amb Mèxic, els càrtels de la droga assumiren la defensa
del mur que havia servit per no deixar-los passar cap al nord.
Ulrich mirava els cartells del #01Z amb un somriure estúpid
mentre s'enfilava a la reixa. Un record fugisser del que deixava enrere. Ulrich
es va enganxar al filat els budells sangonosos. Va tastar-los amb
parsimònia, mentre s'entretenia amb la lectura del #01Z. Un bon àpat.
Els analistes de la CIA i de l’FBI deien que era segur viatjar a la zona
zero. S’equivocaven. Obama esdevingué el primer president zombi.
A pesar de l'efectiva acció del pla #01Z, la població americana encara
visqué durant un temps amb el temor de ser atacat pels morts vivents.
Aquesta era la seva propaganda. La carn fresca començava a ser escassa i
per aquest motiu decidiren, com sempre, exportar el seu model. Hollywood activà
la seva maquinària i els zombis començaren a ser protagonistes.
Juny, 2013
Una bona aposta que hem de fer créixer entre totes i tots.
ResponEliminaÉs clar que sí Ferran!
EliminaEdgar
Gràcies per tota la feina de muntar el blog i la voluntat de recollir en un sol lloc tots els relats com en un arxiu.
ResponEliminaPer cert amb #01Z vam fer un bon relat Z. ^_^
De res Sergi, tard o d'hora els teníem de tenir recollits d'una manera o d'una altra :) I tens raó, m'encanta aquest primer relat :) Ens veiem per Twitter ^_^
EliminaEdgar