La paleontòloga,
Sheila Smith, amagà l’apreciat DeLorean en una cova propera. Encara es podien
distingir les seves roderes fumejants. Fitava l'horitzó fent visera, aquell sol
estrany enlluernava tot el paisatge. Va inspirar amb força, calia esbrinar
l'enigma ràpidament.
Guaità un pterodàctil a l'horitzó. Realment s'assimilava a
un muricec enorme. Somrigué. El DeLorean havia fet realitat el seu somni.
Sheila mirà el cotxe amb orgull, quan obrissin les portes del museu ningú
sabria que havia fet trampa. El seu esquelet seria el millor! Buscà en el cotxe
la seva escopeta. Apuntà i disparà amb precisió al dinosaure. Aquest caigué
quasi instantàniament.
El que no sabia era que els espies iranians s'havien
ficat al porta-equipatges. El robatori perfecte semblava que començava a tenir
pegues...
Escorxà l'animal amb un somriure. Amb el DeLorean passaria fins i tot
la prova del Carboni-14 dels conservadors. Els espies l'observaven. I quan finalment
només restaren els ossos i els guardà minuciosament al vehicle, els iranians entraren
en escena. No tenia escapatòria.
Els velociraptors els agafaren per sorpresa.
Sheila ho aprofità per fugir amb el cotxe. Els espies no tindrien gaires
possibilitats... Però, la sorpresa arribà quan tornà al futur. Un tiranosaure
l'observava de fit a fit, famolenc. Havia canviat el destí?
19 d'agost, 2013
Autors:
Ferran d'Armengol
Alícia Gili Abad
Edgar Cotes Argelich
(McFly's)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada