—Marty,
ràpid, hem de tornar. —el científic interromp al jove.
—Ara?
on, Doc? —respon ell—. Tu vine, és urgent, es tracta de recopilar unes dades i
podrem decidir a on… bé, a “quan” anem.
McFly
no sabia si tenir-ne por o no.
—Però
de quines dades estem parlant, Doc?
—NASA,
comunicacions per satèl·lit, i eclipsis de sol. Hi ha un perill al cinturó de
Clarke…
Marty
s’empassa el contingut de la seva cola d’un glop. Dissimula cordant-se les
Converse. «El Doc ha perdut el cap?», es pregunta.
—Ràpid,
Marty, ajuda a Einstein a pujar i marxem. No t’ho creuràs, però es tracta
d’ajudar en Biff Tannen!
—Biff
Tannen? Però si… —comença a cridar en Marty, però el Doc no el deixa acabar:
—I
agafa l’skate!… Si, ja sé que té un cervell de mosquit! S’ha fet amic d’un
impresentable que li fa fer la feina bruta. El GOES3 perilla…va, anem!
Marty
emet un xiulet d’admiració en seure al DeLorean. Cerca pel dial, fins que la
veu de Bryan Adams ressona a les ones. La cançó és Summer of 69.
—Precisament,
Marty, l’any on anirem —digué en Doc—. Els teus pares i en Biff tenen 30 i tu,
tu ets un bebè. Hi haurà un eclipsi de sol i això pot fer que el GOES3 no
recarregui les bateries perquè el sonat d’en Tannen es creu espia i vol
demostrar als soviètics que és digne de confiança. I aquesta podria ser la seva
petita demostració. Bé Marty, l’any 1969 el GOES3 encara no existeix, però si
aquell tarat desvia l’òrbita de l’Intelsat, no existirà mai. Maleïts russos!
Però deixem-nos de xerrameca i saltem al passat, que hi ha molt a fer. Estàs
preparat?
—Suposo
que si, Doc. L’any 1969 no va ser quan vam arribar a la Lluna? També es tracta
d’això la missió? Aaaaaaaarrgggg!!! On som?
—Al
1969.
Abans
d’aparèixer enmig del concert, Doc ja sabia que s’havia equivocat. Milers de
hippies els envoltaven i Hendrix tocava Hey Joe.
—¿Brian
Adams, nano? Això sí que és tocar la guitarra.
Doc
estava encantat, però McFly s’adonà que al seu amic se li anava la pinça quan
acceptà la pipa de maria que li oferia un d’aquells melenuts. Havia de fer
alguna cosa i ràpid.
—No
havíem vingut a buscar en Tannen, Doc? —preguntà en Marty, buscant una manera
de sortir del festival Hill Valley-Love & Peace.
—En
Tannen, dius? Sí, suposo… Area 51, Nevada —va mormolar el científic—.
L’Einstein ens ajudarà a entrar. Quan distregui el guarda, agafa l’skate i
corre cap a l’edifici del fons, Marty. Jo et seguiré.
El
brogit dels motors a reacció dels avions trencant la barrera del so neguitejava
l’Einstein. En Marty es col·locà els auriculars del Walkman i donà embranzida al
monopatí, deixant el guarda amb un pam de nas.
Doc aprofità que el
guarda mirava aquell giny sobre el que es desplaçava en McFly i l’estaborní amb
un fort cop al cap.
—Anem
Einstein! Marty, en Tannen deu ser allà dins, amb l’ordinador central. Hem
d’impedir que toqui res! El convidaré a fumar… maria.
En
Tannen, aliè a tot, gaudia d’una hamburguesa de quart de lliure de vedella de
Kentucky. Es sentia l’amo del món. Es sentia l’amo però, en realitat era
l’encarregat de la neteja de la base. Amb el poc cervell que tenia, va ser molt
fàcil enredar-lo. I ara estava esperant que aquell vell del bigoti passés per
allà per prendre-li la carpeta i donar-li a qui li havia enredat.
Tannen
es va ensorrar. Estava disposat a donar-los tots els expedients classificats
si, a canvi, podia marxar amb ells en el DeLorean. Amb aquella cigarreta se li
van oblidar els problemes, va convidar tots els vigilants a fer unes pipades i
va marxar amb els nous amics.
24 d'agost, 2013
Autors:
Sergi G. Oset
Hugo Camacho
Mark Olsson
Miri Quatre
(Doc's)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada