Ningú
no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un
indret maleït.
H.
P. Lovecraft
A les alqueries
dels voltants, els grangers sempre duien un arma a mà i, de nit, tancaven el ramat
darrera panys d'argent beneït. Utilitzaven mots eixuts i esquerps amb els
desconeguts, quan gosaven demanar-los un indret que s'apropés al punt prohibit
de la vall. I malgrat l'aïllament, passats nou mesos i nou dies i nou hores es
complí la profecia i nasqué la criatura promesa enmig del noviluni.
Aquell any, les
collites es van perdre. Un incendi van arruïnar els bosc de faigs, orgull de la
contrada. Els animals naixien morts. Llums estranyes sorgien de la vora del
llac, ara més visibles sense el bosc estimat, i de la cova del turó baixaven
remors de morts. Feia fred. Sempre. La boira permanent desdibuixava la gran mansió
maleïda.
El nadó colrat
de fum i gel anava creixent. Era l'escollit.
Els camperols no
parlaven de tot això en públic, però tots sabien que un dia o altre apareixeria
aquell noi que ho canviaria tot. Un grup de “bons homes” decidiren que ja en
tenien prou: obririen les rescloses de la presa. El casalot desapareixeria sota
les aigües, tot inundant aquella maleïda vall. No sabien si la bèstia romania
en el casalot, però no tenien temps pels detalls, els calia actuar. Desconeixien
el poder de l'Escollit. Va tocar una gota i tot es va congelar. Ni collites, ni
animals, ni bosc, ni aigua. Era la profecia!
8, 9 i 10 de novembre, 2013
Autors:
Sergi G. Oset
Ferran d'Armengol
Miri Quatre
Cristina Boldú
(Equip #55LF)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada