Ningú
no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un
indret maleït.
H.
P. Lovecraft
En Howard, el
germà petit, estava decidit a canviar la visió que tenien d'ells al poble, però
la seva deformitat espantava els veïns. Poc es pensava que la truita es
giraria, quan els morts vivents ompliren els carrers. Estaven famolencs i ells
no discriminaven. El noi, impulsat per l'amor que sentia per l'Elizabeth —la
filla del pastor—, es va alçar com el líder inesperat de la resistència. Però,
en erigir-se com a tal, en Howard no podia ara trair la confiança dels seus
conveïns. El problema era dissenyar una estratègia.
Mentrestant,
els famolencs envoltaven la casa intentant traspassar els seus murs. Encara
podien posar-los a ratlla, però la cosa no podia durar.
Els
germans del noi decidiren que haurien de deslliurar aquells poders que tanta
mala fama els havien donat. No obstant, Howard no podia permetre l'alliberament
d'un horror que faria que l'Elizabeth el rebutgés per sempre. Ho resoldria tot
ell sol. Abans que ho pogués evitar, però, els germans desencadenaren els seus
poders: es convertiren en superguerrers de quart nivell.
Només
existia una sortida i ho havia de fer tot en secret. Howard va sortir de la
casa per un dels túnels que donaven al cementeri. Allà estava Ibmoz, el pare de
tots els morts vivents. Si li clavava una estaca al cervell, l'epidèmia
desapareixeria, talment com un vampir. I així ho va fer, per l'Elizabeth.
Travessà l'ull dret d'Ibmoz, que es va desfer davant dels seus nassos i llavors,
els famolencs van caure a terra. Va ser llavors quan es va girar triomfant
buscant amb la mirada els seus germans i es trobà amb el cos d'Elizabeth que
jeia a terra. Així fou com descobrí l'autèntica maledicció de la seva família,
més enllà de les deformitats i la màgia negra: destruir allò estimat.
8, 9 i 10 de novembre, 2013
Autors:
Hugo Camacho
Aitor Zaius
Josep Manuel Vidal-Illanés
Tere Essa Ema
Edgar Cotes Argelich
(Equip #00LF)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada