Ningú
no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un
indret maleït.
H.
P. Lovecraft
En el poble es
parlava de l'estranya desaparició de quatre excursionistes que havien acampat
en un prat a tocar del vell casalot. El pànic s'escampà quan quatre siluetes
empalades en quatre estaques es deixaren veure entre la foscor nocturna. Automàticament
tothom sospità d'ells i això suposà un gran error perquè desvià l'atenció de
l'autèntic torturador. Els quatre tenien un somriure forçat, com una ganyota
malèfica, que espantà a la policia científica. A la cuixa dreta, a foc, un
drac. Havien pentinat la mansió de cap a peus, sense resultat. Estava
abandonada. Tanmateix, la clau de tot havia de trobar-se allà!
Els
quatre fantasmes dels empalats observaven els policies donar pals de cec, però
no els podien indicar qui els havia mort.
De sobte un gos
policia començà a bordar a tocar de la llar de foc, i una agent va observar que
corria aire en acostar-hi una espelma. Era un passadís secret! Decidiren
investigar què hi amagava. No van donar crèdit al que van veure. Una petita
sala amb un taüt... La sala semblava anar encongint-se cada vegada més del
petita que era, amb aquella taüt plena de pols al mig. Hi hauria alguna cosa? Res, el buit. El taüt era la porta al pou
d'un més enllà buit! Els fantasmes dels empalats eren dins, ajaguts, a punt de
lliscar-hi. En aquell moment van ser visibles per als policies que van veure
com lliscaven dins el pou. Quedaria el misteri sense resposta? Els
excursionistes, assenyalats pel fum i la pols, com si d'un dit es tractés,
foren engolits pel taüt. Tots eren un: botxí i víctima.
El gos policia
es va quedar sol i sense entendre res. Va udolar en abandonar el corredor i,
veient-lo tancar-se, va fugir cap el bosc.
22, 23 i 24 de novembre, 2013
Autors:
Hugo Camacho
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Cristina Boldú
Edgar Cotes i Argelich
(Equip #00LF)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada